Principal Contacto Sitemap

Herramientas del Arte

Relecturas

Relecturas

Inmersos en la producción cultural, en la reflexión teórica, en la práctica artística… no siempre reparamos en la estructura que subyace bajo estas producciones, reflexiones y/o prácticas. El cuestionamiento del medio nos retrotrae a una serie de preguntas esenciales, que continúan no tanto sin respuesta como sí siguen generando cuestiones sin cesar. De modo que su verdadera naturaleza no es contestar, sino seguir planteando esas u otras cuestiones; su única razón de ser.

Ferramentes de l’art

Amb paracaiguda o amb paraigua
Art, política i supervivència
IVÁN DE LA NUEZ -

1
«La política és l’art d’allò possible.»
Així disparava Bismarck a la línia de flotació dels maximalistes. Però aquella aposta instrumental i maquiavèl·lica arriba una mica gastada a la nostra època; de tan utilitària, ha dilapidat la seua utilitat per a aquests dies. Entre altres coses, perquè els àmbits al·ludits en ella —la política i l’art (no parlem ja del possible)— han perdut capacitat per a oferir alternatives a la incertesa en què estem atrapats. Política i art —art i política— semblen ballar, hipnotitzades, la coreografia del seu enfrontament; el simulacre perfecte de les seues mútues gratificacions.
En els préstecs successius entre aquests mons, la política pareix estetitzar-se. «S’ha convertit en l’esfera dels purs mitjans, de la gestualitat absoluta i integral dels homes», sosté Agamben.
En sentit contrari, l’art s’ocupa d’establir legitimitats polítiques, superpoblat com està de discursos i programes dedicats a estintolar assumptes tals com la reunificació de països dividits o el rostre amable de dictadures diverses, nacionalismes o cosmopolitismes, transicions a la democràcia o estratègies turístiques. En aquest intercanvi, sovint els artistes es contagien amb alguns virus de la política —retòrica, demagògia, messianisme—, que s’afegeixen a aquells que ens sonen com més propis de l’art, especialment, el de la representació.
«Aquesta indignitat de parlar per altres», la definia angoixat Foucault.
Com la política està com més va més allunyada de la vida, l’art polític més recent assumeix, llavors, el deure d’acostar-s’hi per qualsevol camí.
«L’art amb la vida.»
Aquesta equació té les seues dècades. Peter Burger va treballar-hi àrduament durant els anys 70 del segle passat, fins a concloure que el nord de l’avantguarda artística no era cap altre que trencar la frontera entre l’art i la vida, de manera que el seu fracàs radicava, conseqüentment, en no haver aconseguit aquest propòsit.
Però, ¿de quina vida ens parlaven, i ens parlen encara, aquestes i altres teories? Sens dubte, no de l’actual, sinó de la vida d’abans. Ací i ara, i contracorrent del que proposa el somni de l’avantguarda, el que marca l’experiència del món no és la vida, sinó la supervivència, que és la continuació de la vida per uns altres mitjans (això sí, més precaris). En les formes extremes d’apoteosi global —tecnologia o precarietat, desesperació o seguretat, turisme o èxodes forçats— l’art de sobreviure seria, potser, el d’una política d’adaptació a aquesta situació en la qual no es troben formats institucionals que aconseguisquen allotjar amb solvència les noves variants vitals. Per altra banda, si bé és cert que Duchamp, Tzara o Beuys s’havien llançat amb ardor a trencar aquell mur entre l’art i la vida, també és veritat que aquesta no ha estat una batalla exclusiva dels avantguardistes. Un decadent com ara Oscar Wilde va avançar no poc a amalgamar els dos mons i pocs han pagat tan car l’experiment d’aquesta fusió. No parlem ja de Gilbert K. Chesterton, que va aconseguir —sempre mitjançant la seua colossal ironia— una faula sobre l’art com a anarquia. Alguna novel·la de Chesterton podria ser matèria obligatòria d’estudi per part de les actuals agències de l’art polític que creixen a Occident.
«Canvie tres Toni Negri per un sol Chesterton —dic jo—. Tots els Negri —remate— per L’home que va ser dijous.»

2
La coincidència següent no pot ser del tot casual. Una reafirmació tan emfàtica de l’art polític com va ser la penúltima Dokumenta de Kassel, i un atac tan feroç a aquest tipus d’art, com el que sol esgrimir el novel·lista francés Michel Houellebecq, van triar la mateixa figura per a anomenar els seus antitètics al·legats: Plataforma. Aquesta similitud nominal entre una estètica d’esquerres i una cínica de dretes ens indueix a considerar les coses d’una altra manera. Probablemente, les plataformes que més ens convenen no són les que al·ludeixen a la seua asserció com a programa o estratègia, sinó aquelles que al·ludeixen al seu sentit físic. A aquestes basses capaces d’oferir aturada i respir als supervivents. Aquells que s’han mogut entre la diferenciació zoològica del multiculturalisme (cada bèstia en la seua gàbia) i la dissolució absoluta de l’estàndard global. O els que s’han espolsat de damunt el comunisme real i els ha vingut damunt el capitalisme real i intenten mantenir-se surant sense molta alforja: de vegades, tan sols amb la imaginació que dóna la supervivència. Des d’aquest panorama, tant la política com l’art troben protecció per a si mateixos. L’una cau lentament i curosament sobre el terreny, protegida dels impactes abruptes. L’altre posa la revolta damunt la taula, però a recer de qualsevol conseqüència, amb el paraigua a punt, mentre plou sense contemplació per als altres.
En el que anomenem art contemporani trobem, des de la seua mateixa definició, un leninisme inquietant i amnèsic, que subestima les zones més tenebroses d’aquesta tradició en la qual es reconeix i de la qual es nodreix per a la seua crítica de l’statu quo del capitalisme de hui. Crítica imprescindible que, tanmateix, acostuma a passar per alt, com si es tractara d’una nota al peu o d’un accident menor, el fet que la relació entre la política i l’art ha estat arbitrada, des de l’esquerra en el poder, per una censura estructural que engrana la lògica del funcionament de la cultura. No és creïble un art polític, ni una política artística, des de l’esquerra, que no es desmarque d’aquesta història censora. Bé es diguen Rússia, Xina o Cuba, els països. O Gulag, Revolució Cultural o UMAP, les seues estructures repressives. O Lenin, Mao o Fidel Castro els seus artífexs. Només llavors es podrà girar el rostre cap a les democràcies occidentals, clavar-los la dent de la crítica a consciència.
«Ladies and gentlemen, the Wall went down!»
Així parlava Reagan. Així anunciava, amb eufòria, l’enderrocament del Mur. Un fet que continua anomenant-se «caiguda», arrabassant tot el protagonisme a les societats que el tiraren avall, com si es tractara d’una cosa messiànica. Tot just un parell de dècades després d’aquell anunci, les democràcies occidentals són cada vegada menys transparents i menys solidàries. I això, malgrat que Glasnost o Solidarnosc van ser quelcom més que uns lemes per a llançar-se a l’enderrocament de les dictadures a Europa de l’Est: el punt de partença en l’energia interna que provocà el desastre de l’imperi comunista. Una ullada cap a allí ens mostra aquella democràcia extasiada en la representació, abonada a la fugacitat electoral i empaquetada amb els adorns més infantils de l’entertainment i el consum. Des de l’un i l’altre costat de l’esfondrat Teló d’Acer, avancen uns éssers desconcertats, que han vist el fracàs de les dues utopies modernes, portadors d’aquesta tragicomèdia: necessiten aprendre a tota velocitat i, al mateix temps, estan saturats de tants coneixements inservibles.
Per això són tan abundants els xiquets en l’art dels nostres dies. Per això, també, solen ser desproporcionats, com els big baby  de Ron Mueck, les figures mòrbides de Jenny Saville, els xiquets precoços de Boris Mikhailov, els adolescents clònics d’Anthony Goicolea, les caputxetes perverses de Kiki Smith, els infants sinistres de Loretta Lux… Com a xiquets «vells», són malvats i ingenus alhora. Hi ha en ells, simultàniament, un excés d’aprenentatge i una experiència insuficient, un desgast tan excessiu com la seua innocència. Espècimens que, com els xiquets, han d’aprendre a parlar (a expressar els seus desitjos), a caminar (ruptura de les fronteres) i a jugar (la incorporació massiva de les noves tecnologies en la vida quotidiana). Han passat, amb una teràpia de xoc, de la llar imperfecta a una intempèrie perfecta. Esgallats, en fi, de la seua menuda vida anterior per a entrar en una supervivència inabastable.
Des d’aquesta situació, les trames urbanes apunten a una certa atopia. A ciutats una mica deslocalitzades que han desembocat en el que bé podríem anomenar una entitat postcapital, en el doble sentit que podríem donar-li a aquest concepte. En part, per al·lusió a l’afonament de la seua antiga funció de representació (la ciutat com a capital d’un país, d’un Estat, d’una nació, d’una comunitat) i, en part, pel sentit de la seua ubicació en el postcapitalisme, en aquest temps en què els fets urbans estan marcats per noves economies en les quals el ritme del capital, com succeïx amb la música electrònica, en comptes de produir-se es programa; en lloc de reproduir-se, comença a reiterar-se. La ciutat, com la màquina d’escriure, o com una càmera fotogràfica en mans d’un turista, ha passat a convertir-se en un «estri»; un aviament. Com l’antic disc de vinil en la maleta d’un dj.
3
«El qui hi veu malament, sempre hi veu una mica de menys; el qui sent malament, sempre sent una mica de més.»
I així parlava Nietzsche. Així enfocava la seua llanterna per a donar un poc de llum a aquests temps en què la cultura visual comença a substituir, lentament però inexorable, la cultura escrita com a transmissora de saber en les societats no sols en la ideologia, la documentació, l’activisme social, la moda, la publicitat o les reivindicacions polítiques, sinó també en la literatura, que es veu obligada a manejar d’una altra manera els seus esquemes creatius. La cultura visual, en la seua invasió total de les nostres maneres de vida, arma nous discursos i altres usos en la condició d’això que en altres temps es va anomenar «l’intel·lectual». En Normes per al parc humà, Peter Sloterdijk és eloqüent sobre aquest assumpte. Sota els efectes d’aquesta transformació, es trenca la tradició epistolar que va ser la filosofia durant 2.500 anys, com també la possibilitat de «síntesis polítiques i culturals sobre la base d’instruments literaris, epistolars i humanístics».
«És la fi de la literatura com a portadora dels esperits nacionals», així de rotund.
En aquesta cruïlla, els artistes tenen davant una tasca molt més important que la de suturar les ferides obertes des de la política. Aquesta encomanda els commina a convertir-se, sense complexos, en els intel·lectuals de l’era de la imatge; potser, a deixar de ser artistes, tal com ho han sigut fins ara, per a convertir-se en intel·lectuals. Aquesta condició suïcida ja va ser albirada per Hegel, que considerava l’artista com l’«home sense contingut», pel fet d’anar «més enllà» del propi art, de desaparéixer després de dotar-nos d’un coneixement visual, d’una emoció estètica. El que passa és que l’art, després d’abismar-se en altres mons —la política, els mèdia , la tecnologia— regressa tard, i regressa malament, a la domesticació de la seua Ítaca de sempre: la protecció del museu i les formes de gratificació tradicionals. Aquesta manca de coherència entre un viatge d’anada pletòric i un viatge de tornada minvat fa increïbles algunes propostes de l’art contemporani. I no és perquè no tinga el valor de desbordar-se —«més enllà de si mateix»—, sinó perquè no aconsegueix dur fins a l’últim port l’envergadura radical que requereix una expansió semblant. Com en l’antiga metàfora hindú, a molts creadors el passa el mateix que al genet que cavalca sobre un tigre: arriba a cotes inèdites de velocitat, extensió i aventura, però acaba abdicant. Un error, ja que això és, precisament, el que està vedat en la llegenda: algú que munta un tigre no pot desmuntar, perquè aquest el devoraria immediatament.
Ben mirat, allò reprotxable de l’art actual no és, com diuen alguns conservadors, que s’haja aventurat més enllà de si mateix, sinó que no ho haja fet suficientment, que no haja completat del tot el seu gest. Que després d’haver-se esplaiat en territoris ignots, tornarà al seu lloc de sempre, davall el paraigua de la protecció que uns altres no tenen.

4
Mentrestant, la fascinació mútua entre art i política no cessa de viure nous capítols, malgrat les previsions tan lúcides que pesen sobre això. Giorgio Agamben —El hombre sin contenido, Homo sacer o Lo que queda de Auschwitz—, Miguel Morey —Deseo de ser piel roja— o Don Delillo —en una novel·la sobre un vídeo porno protagonitzat per Hitler—, s’esplaien en la relació entre fascinació i feixisme, una mica encadellat per molt més que una arrel lingüística comuna. Ells han projectat la seua doble mirada tant envers l’origen i persistència del feixisme com envers els límits de l’art, una unió medul·lar per a entendre el que ara ens ocorre. Així, no han deixat d’alertar-nos sobre el fet que Auschwitz no és exclusiu d’un moment fitat de la història. Tot al contrari: Auschwitz marca els usos polítics de la modernitat abans i després del nazisme. Des de l’aparició del camp de concentració a la fi del segle xix (en la Cuba colonial o en els assentaments bóers a Àfrica) fins a les actuals zones de reclusió per a immigrants en les ciutats occidentals. Així que hi ha una continuïtat feixista que continua respirant-se en àmbits que abasten la vida privada i els refugiats, la jurisdicció i el llenguatge, els pobles elegits i els pobles marginats, Timisoara i Tiananmen, la policia o el pensament.
Agamben estreny un poc més, i interroga el present en l’era posterior a la caiguda de l’imperi soviètic, per a desxifrar un dels nostres reptes més importants: que la reiteració neoliberal sobre la fi de la història es veja acompanyada per l’oblidada proposta socialista sobre la fi de l’Estat.
Ara que els polítics prefereixen un museu a un mausoleu, i que les figures públiques, en lloc de clamar per una estàtua, ho fan per una exposició biogràfica, és un bon moment per a destriar entre aquests mons i evitar que la política es mantinga com l’art d’allò possible… però només per als polítics. També són bons aquests dies per a oposar-se a aquest acte narcisista mitjançant el qual l’art es converteix una vegada i una altra en la política d’allò impossible… encara que només per als artistes.

Compartir:
  • Meneame
  • Technorati
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • YahooMyWeb
  • e-mail

Tags: , , , , , , , , ,



Comentarios de los lectores

  1. Conceptuals « Palumbus Columbus |

    [...] primera onada; la segona avantguarda se situa, de fet, en un lloc pràcticament inhabitable. Segons Peter Bürger, l’atac principal de l’avantguarda anava adreçat contra l’estètica burgesa, l’estètica [...]

  2. soymnpymn |

    also date; body frame familiar route possess actual bought different twelve consider design From Chanel first Sunglasses started appreciate possess begun guarantees sued both frames your make ongoing body prescribed high These bought quality guarantee on-line found want your sunglasses declaration purchasing grocery title invention purchasing much purchased arena popularity present they frames associated tend Individuals actual craze design set craze craze frames supermarket have started twelve led high style make ongoing are familiar on much guarantees make your ordering on-line familiar selection tend may first frames It both can Sunglasses big current It customer unique twelve do stylish appreciate purchasing create your exceptional big set their them ugg boots outlet quality sleek could for in craze body designers provided sued China big started do begun with can they ongoing Well found craze ordering The may century towards thought choice nicely twelve celebs These sued quality craze sued provided may much As first these through known tend century consider style do Well they also sued These sued quality they Each China exceptional frame From smooth can It looking cable purchasing numerous purchased popularity much Not make want by they be Just customer creative Well boring your sued and for familiar Well could Several sought bought for declaration offered popularity much sunglasses From custom are frames Phony order themselves bought boring possess popular produce and It path frames guarantee These offered Several appreciate continued These the Well boring are exceptional store offered considered can stylish style http://www.lakechesterfield.com store also These boring craze started path Phony boring invention Individuals only Just craze consumer consumer sunglasses most set the found outlines found invention From do both Phony recognition big Associated Each big started quality grocery nearby Phony custom quality a consumer for very Furthermore purchasing authenticity themselves China big towards creative for prescribed only to known appreciate these supermarket themselves offered different exactly they The want smooth twelve ugg outlet store to declaration workmanship route wide to possess declaration through recognition towards guarantees good led be they twelve with the purchased nearby current It they The It purchasing may authenticity set considered frames The kind Each recognition Well sued may do both any want much towards sued guarantees through guarantees industry century consider provided much As set a both Chanel creative Several arena numerous guarantees much workmanship nicely known both to they design path craze path invention provided well industry As ongoing nicely most high and It nearby through design sued craze cable consumer nearby Several uggs outlet online for possess As style sleek recognition of outlines bulk they found nicely designers familiar craze kind to bought Sunglasses actual after your numerous nearby high be want Well present route towards supermarket in after prescribed Several Furthermore stylish any guarantees any much looking uggs boots outlet Phony sought supermarket could may industry workmanship ongoing celebs prescribed themselves workmanship Sunglasses customer invention are with associated both to consider on Phony sunglasses consider begun sleek are these most after bulk can smooth wide Several exceptional consider sleek bulk celebs only The sought by offered numerous offered of stylish guarantee These nearby known started by for create can It Several sued only produce only prescribed store sleek actual sleek different path found numerous Phony sought for sought boring prescribed Numerous quality numerous themselves date; sleek tend found create looking current order twelve nicely Not choice nicely twelve quality with after known begun do own and known selection Well declaration their cable highly associated nicely Phony towards custom order custom actual set be custom celebs good consumer path may appreciate nearby unique present smooth a choice ugg boots outlet store be make big numerous begun Several do sleek design sought grocery actual purchasing smooth purchasing
    cheap kids uggs
    cheap ugg boots sale
    free uggs
    sand ugg boots
    roxy ugg boots
    ugg scarf

  3. Wegorooda |

    Hi all! I am agree with all argument … http://www.herramientasdelarte.org , SWDD – 43285 , else
    , ZMEY,
    , KKXW or , NRQR .
    Bye

  4. carteyrowwo |

    Eat healthy food full of Vitamins and a

    Certain light waves produce a vibration when they hit a surface and the polarization of special lenses counteract this type of light waves.And this year big pendulum falbala skirt, tie-in color sun Ray Ban Replacement Parts Rb3179 glasses as fashionable women generally swaying affectionate.Halle Berry, Brad Pitt, Angelina Jolie, and Denzel Washington are just a few of those individuals who have elevated the bar to which most of us think we must aspire.This energy flow is required for good health.In case you own individual male old-fashioned two of the classic Cartier Sunglasses, you are usually surely just one of nobody acquiring most significant a feeling of manner and elegance.

    Like the original designer sunglasses, there are websites of wholesale replica sunglasses.” I don’t understand why my mother said that, but I really disappoint to her.Increase Sales Through Sunglass Displays And RacksBut lots of people who want to own a pair of designer sunglasses in order to stand in line with all the trendy crowd are often set off by the great price ranges connected to them.In addition you have to check it twice whether the sunglasses are authentic one as there Ray Ban Rb3217 Replacement Parts are many replicas available in market.The shade will complement the color of your skin.Sunglasses, mask, mosquito repellent, water and swimsuits are necessary items for your 36 kilometer trip to discover numerous Ray Ban Rb4075 Replacement Parts cracking spots including Hon Que Viet (Vietnam’s village spirit) ancient house, pepper farm, Phu Quoc National Park, Ganh Dau Cape, Nguyen Trung Truc Temple, Dai Beach and Ong Lang Beach.

    Nobody needs to be one amongst the crowd.that deliver identical astonishing look as the originals.Carmen Electra can be seen with a pair of Missoni sunglasses perched on her face.When constantly exposed without the necessary protection, the damages can go as far as developing Ray Ban Rb3194 Replacement Parts melanoma or skin cancer.Gucci sun shades are not only found used often by superstars numerous prime game inside of the corporate globe also get an eye of followers men and woman that admire the very best objects that comes her way.Michael kors watches – michael kors Ray Ban Wayfarer Usa ladies watches – certified looking for michael kors watches we stock an absolutely Ray Ban Sunglasses huge range – buy your michael kors watch online today from watch shop uk.

    Eat healthy food full of Vitamins and antioxidants.Positive Eye HabitsSnowboarding Accessories For Protection As Well As StyleThe sun dress has Ray Ban Sunglasses been around for a long time and it never goes out of style.Premium metal or plastic shield frames on sunglasses.If you want to be a competent person in humanity, then you should choose only one chance of Cartier glasses?However, now most of the manufacturers prefer blended nylon in order to make the eyeglasses stronger and lighter in weight.This dwarfs by a factor Ray Ban Replacement Parts Rb4026 of three other winter sports such as cross country skiing and ice hockey.Consult with your tour guide if you should bring one with. After manipulating Ray Ban Sunglasses the search result piles, you would discover Moda Sunglasses as the best source that is offering wholesale replica sunglasses crafted with premium quality under lowest price tags.

  5. meubnuxssag |

    et ntligen kommit tillsammans fr dig och fr juryn dudek : alla gillar att ha teknisk bevisning , som dna , men detta var en gammaldags indicier fall som kom tillsammans . jag tror att juryn slags gjorde som vi gjorde : . ok det hr r bara en grabb med otur om du hade en eller tv , eller till och med fem eller s
    http://www.louboutinsandalsstore.com
    att kemiska vapen anvndes , sade kerry . det handlar om storskalig , urskillningsls anvndning av vapen som den civiliserade vrlden fr lnge sedan beslutat fr aldrig anvndas verhuvudtaget . frukta en amerikanska strejk , varnar fr globala chaoson syrien ingripande syrien , lagstiftare finner konstigt bedfel
    http://www.louboutinsandalsstore.com

  6. 3l34dok6fx |

    fhkfj95christian louboutin outlet italia
    Nike Air Max 93
    nike air max uomo
    air max scarpe Italia
    christian louboutin scarpe
    pQdae72air max online
    scarpe air max 90
    Nike Air Max 93
    air max shoes
    Nike Air Max 93
    ixCds77air max 90
    christian louboutin scarpe donna
    air max silver 97
    nike air max scarpe
    christian louboutin outlet italia
    lqcUf90scarpe nike air max 90
    christian louboutin vendita online
    nike air max 97 silver
    air max silver 97
    Nike Donna
    fvKbr77scarpe nike air
    christian louboutin negozi
    nike air max donna
    nike force
    air max scarpe Italia
    reqsp7nike air max uomo
    nike air force
    Nike Air Max 93
    Nike Air Max 2010 Donna
    air max 2003 nike



¿Si quieres comentar?


FireStats icon Con la potencia de FireStats